experiència_STP

..el fumador d'opi jeu amb el coll rígid i els llavis entreoberts, la prostituta arrossega el seu xal,
la gorra es balanceja sobre el seu coll vacil·lant i ple de grans"
Walt Whitman

"...es possible canviar la meva manera ordinària de consciència fins al punt de quedar en condicions de saber, des de dins, de què parlen el visionari, el mèdium i fins   i tot el místic."
Aldous Huxley

"L'artista està congènitament equipat per veure tota l'estona el que els altres veiem únicament sota la influència de la mescalina. (...) Per l'artista i per al que pren mescalina, les robes són jeroglífics vius que representen, d'una manera peculiarment expressiva, l'insondable misteri del pur ser. "
Aldous Huxley

"Ignoro si deu anys d'intoxicació per l'haixix comportaran desastres iguals
als causats per deu anys de règim d'opi; dic que per al present
  i per al demà l'haixix té resultats més funestos;
l'un és un seductor afable, l'altre un dimoni desordenat. "
Charles Baudelaire

Vocals
"A negra, E blanca, I vermella, U verda, o blava: vocals, algun dia diré el vostre origen secret;
A , negra cotilla pilosa de mosques lluents que s'agiten entorn de
fetideses cruels, golfs d'ombra; E, candor de boires i de
botigues , llances de glacera ferotge, reis blancs, calfreds d'umbel·les;
I, porpra , sang, esput, riure de llavis bells en còleres terribles o embriagueses sensuals;
U, cicles, vibracions divines dels mars verdosos , pau de camp
sembrat d'animals, pau d'arrugues que l'alquímia va imprimir als fronts profunds;
O suprem clarí d'estridències estranyes, silenci travessat d' Àngels i de Mons;
O, la Omega, el reflex violeta dels seus Ulls! "
Arthur Rimbaud

"He aconseguit la felicitat mitjançant la pràctica de la màgia"
Arthur Rimbaud

Vaig abaixar el cap i vaig veure el meu interior; des del centre de l'existencia d'on sorgeixen totes les coses; em vaig veure des de dins, i alhora, em vaig veure des de fora. La sensació de sentir tot el meu cos va durar una bona estona. No hi ha temps, el temps desapareix. Aquí, tot és. L'espai s'enfosqueix. Es fa de nit. Foscor visible. Comencem a caminar pel jardí. Em quedo sol. De sobte, tot m'interessa. És completament de nit. Immòbil. Detecto moviment en les coses il·luminades, com si tinguéssin vida, com si respiréssin. Colors i formes en movimient. M'agrada. M'agrada molt. És bonic, agradable. Em sento bé. Les pedres que conformen el marge es converteixen en rates negres que juguen juntes, es desplacen i romanen. Camino. M'aturo i contemplo: emergeix el cap d'un tigre, un cap petit. El tigre em mira, jo també el miro. Camino al seu voltant i continuo veient-lo, em sembla impossible. Allargo la mà i desapareix. No el puc tocar. És una branca d'arbust. Tot és part de mi... L'arbre és el meu cervell. I el meu cos també. Puc sentir els meus pensaments a través dels meus dits. Veig el que hi ha darrere meu. Sento la terra. Vull veure coses. No veig res i ho sento tot. Sento els altres lluny. Riuen. Vull explicar-los allò que he vist. Novament, les rates capten la meva atenció. Volia explicar-los que tot està sobre il·luminat.

Vaig trobar comportaments instintius, exagerats, on el riure era el protagonista, tanmateix, tots els ingredients de la personalitat romanien semiocults. De sobte em vaig trobar: vaig aprendre que arribar físicament i arribar amb la ment són el mateix... Em vaig adonar, que somiar és viure; que tot és cert i que res no és real. Els canvis en les sensacions són molt més presents que els senyals físics ho són al meu cos. Sembla que les sensacions s'expandeixin en el temps. Temps que no té espai on refugiar-se. Tots els canvis. La ment sembla que ho té tot sabent que un dia, tot podrà ser connectat... Em vaig adonar d'allò que la ment busca. Això que necessitem per fer connexions entre les idees. La recerca necessàriament repetitiva, assaig i error: un coneixement de profunda connexió amb l'esperit que pot alliberar els nostres anhels passats. Certament el despertar de l'energia. Les visualitzacions, el que veiem. La ment, aquesta energia, sempre obsessionada amb allò que és real; amb la veritat; amb la consciència; amb les sensacions, habita en el conscient, en el subconscient, en els errors, en l'instintiu, en l'inconscient, en l'involuntari. En l'acció.

És com un entrenament científic, com una experiencia _ STP (serenitat, tranquilitat, pau), en les profunditats de la consciència, sento connexions que no podria repetir per mi mateix... Aquestes connexions poden visualitzar-se com fils d'aquesta tela espacial blavosa que ho inunda tot. La identitat és aquesta tela blavosa, realitat sensible. La necessitat de saber; d'escoltar; de descobrir la seva veritable naturalesa, el procés de sentir-se connectat amb estats interiors, alhora que amb estats exteriors. L'autoconsciència. Autoconsciència, de que allò extern és també part d'un mateix. Com un nen, a mi mateix, com un agregat, com un amic, m'experimento. Les coses i nosaltres, tot, són-som-com-compartiments-separats-per-múltiples-membranes-que-separen-el-Ser-i-l'Altre. És, aquesta força que inunda els nervis i que impulsa l'evolució.

Sáez, J. (2007) Experiència_STP. Barcelona

experiencia_STP

"...el fumador de opio yace con el cuello rígido y los labios entreabiertos, la prostituta arrastra su chal, la gorra se balancea sobre el su cuello vacilante y lleno de granos"
Walt Whitman

"...es posible cambiar mi manera ordinaria de conciencia hasta el punto de quedar en condiciones de saber, desde dentro, de que hablan el visionario, el médium e incluso el místico."
Aldous Huxley

"El artista esta congénitamente equipado para ver todo el tiempo lo que los otros vemos únicamente bajo la influencia de la mescalina. (...) Para el artista y para el que toma mescalina, les ropas son jeroglíficos vivos que representan, de una manera peculiarmente expresiva, el insondable misterio del puro ser. "
Aldous Huxley

"Ignoro si diez años de intoxicación por el hachís acarrearán desastres iguales a los causados por diez años de régimen de opio; digo que para el presente y para el mañana el hachís tiene resultados más funestos; el uno es un seductor apacible, el otro un demonio desordenado."
Charles Baudelaire

Vocales
" A negra, E blanca, I roja, U verde, O azul: vocales,
algún día diré vuestro origen secreto;
A, negro corsé velludo de moscas relucientes
que se agitan en torno de fetideces crueles,
golfos de sombra; E, candor de nieblas y de tiendas,
lanzas de glaciar fiero, reyes blancos, escalofríos de umbelas;
I, púrpura, sangre, esputo, reír de labios bellos
en cóleras terribles o embriagueces sensuales;
U, ciclos, vibraciones divinas de los mares verduscos,
paz de campo sembrado de animales, paz de arrugas
que la alquimia imprimió en las frentes profundas;
O supremo clarín de estridencias extrañas,
silencio atravesado de Ángeles y de Mundos;
O, la Omega, el reflejo violeta de sus Ojos! "
Arthur Rimbaud

"He conseguido la felicidad mediante la práctica de la magia"
Arthur Rimbaud

Agaché la cabeza y vi mi interior, desde el centro de la existencia de donde surgen todas las cosas; me vi desde dentro, y a la vez, me vi desde fuera. La sensación de sentir todo mi cuerpo duró un buen rato. No hay tiempo, el tiempo desaparece. Aquí, todo es. El espacio se oscurece. Se hace de noche. Oscuridad visible. Empezamos a caminar por el jardín. Me quedo solo. De repente, todo me interesa. Es completamente de noche. Inmóvil. Detecto movimiento en las cosas iluminadas, como si tuvieran vida, como si respiraran. Colores y formas en movimiento. Me gusta. Me gusta mucho. Es bonito, agradable. Me siento bien. Las piedras que conforman el balate se convierten en ratas negras que juegan entre ellas, se desplazan y permanecen. Camino. Me paro y contemplo: emerge la cabeza de un tigre, una cabeza pequeña. El tigre me mira, yo también lo miro. Camino a su alrededor y sigo viéndolo, me parece imposible. Alargo la mano y desaparece. No lo puedo tocar. Es una rama de arbusto. Todo es parte de mí... El árbol es mi cerebro. Y mi cuerpo también. Puedo sentir mis pensamientos a través de mis dedos. Veo lo que hay detrás de mí. Siento la tierra. Quiero ver cosas. No veo nada y lo siento todo. Siento a los otros lejos. Ríen. Quiero explicarles lo que he visto. Nuevamente, las ratas captan mi atención. Quería explicarles que todo está sobre iluminado.

Me encontré comportamientos instintivos, exagerados, donde la risa era la protagonista, sin embargo, todos los ingredientes de la personalidad permanecían semiocultos. De repente me encontré: aprendí que llegar físicamente y llegar con la mente son lo mismo... Me di cuenta; de que soñar es vivir; de que todo es cierto y que nada es real.Los cambios en las sensaciones son mucho más presentes que las señales físicas lo son en mi cuerpo. Las sensaciones parecen expandirse en el tiempo. Tiempo que no tiene espacio donde refugiarse. Todos los cambios. La mente parece que lo tiene todo sabiendo que un día, todo podrá ser conectado... Me di cuenta de aquello que la mente busca. Eso que necesitamos para hacer conexiones entre las ideas. La búsqueda necesariamente repetitiva, ensayo y error: un conocimiento de profunda conexión con el espíritu que puede liberar nuestros anhelos pasados. Ciertamente el despertar de la energía. Las visualizaciones, lo que vemos. La mente, esa energía, siempre obsesionada con lo real; con la verdad; con la conciencia; con las sensaciones, habita en el conciente, en el subconsciente, en los errores, en lo instintivo, en el inconsciente, en lo involuntario. En la acción.